Vídeo: Mami sounds
Per Cristina SAMPIETRO 22/11/2009
El treball musical a edat primerenca ha estat objecte d'estudi des de les diferents disciplines que el comprometen, com la pedagogia, la psicologia i la música en si mateixa. L'ésser humà, en les seves diferents etapes de formació i creixement, pot potenciar moltes habilitats que enforteixen altres àrees de desenvolupament.
La musicoteràpia és per al nen un factor de formació i d'equilibri del sistema nerviós, ja que qualsevol moviment adaptat a un ritme és el resultat d'un complex conjunt d'activitats coordinades. A més, en estudis de molts investigadors com J. P. Despins, es reflecteix com el treball de la música proporciona un desenvolupament de tots dos hemisferis cerebrals, per la qual cosa s'aconsella la integració de la música en l'educació bàsica de l'infant. Aquest desenvolupament aconsegueix un augment de les capacitats cerebrals de la següent manera:
-Hemisferi esq.: regeix la percepció rítmica, control motor, mecanismes d'execució musical, el cant, aspectes tècnics musicals, lògica i raonament, captació del denotatiu, percepció lineal.
- Hemisferi Dret: regeix la percepció i execució musical, creativitat artística i fantasia, captació de l'entonació cantada, percepció visual i auditiva, percepció melòdica i del timbre, expressió musical, apreciació musical.
No hem d'oblidar que la música és un art, una ciència i una tècnica, pel que la seva pràctica i execució ens afavoreix un desenvolupament nerviós molt complet en comprendre aquestes tres facetes tan diferents i complexes. El desenvolupament de les possibilitats dels nostres circuits neuromusculars permet no només conrear el sistema nerviós, sinó també els plànols cognitiu, afectiu i psicomotor, especialment en iniciar de manera primerenca en els nens el contacte, vivència i aprenentatge de la música.
L'educació músico-instrumental desenvolupa el sentit del ritme, el que incideix en la formació física i motora de l'infant, proporcionant un millor sentit de l'equilibri, lateralitat i motricitat.
El desenvolupament de l'oïda no només serveix per a l'estudi de la música, sinó per a la resta de la seva formació intel.lectual. L'estudi de la música i la disciplina i continuïtat que pressuposa, així com l'esforç en la consecució d'una meta, l'ensinistrament motriu, desenvolupament del ritme, a més de l'educació auditiva, no són aspectes d'utilitat estrictament musical, sinó que produeixen un aspecte de transferència als altres aspectes intel.lectuals, sensorials i motrius. Per tant, es pot afirmar que, com més d'hora s'estableixi un contacte amb la música, més oportunitat s'ha de poder enfortir altres dimensions de l'ésser humà, ja que permet integrar els elements musicals al nostre món intern:
- Ritme: corporalitat.
- Ritme + melodia: món sensorial i afectiu.
- Ritme + melodia + harmonia: món sensorial, afectiu i cognitiu.
Som éssers de vibració. Per tant, la música composta de vibració sonora incideix directament sobre el nostre ser. La música és vida. L'ésser humà és la màxima expressió de la vida. Podem utilitzar la música com a fi o com a mitjà per harmonitzar totes les nostres dimensions.
Una bona orientació en el procés ensenyament-aprenentatge de la música en els nens contribueix a obtenir els següents beneficis: augment i millora de la capacitat d'escolta, capacitat de concentració, capacitat d'abstracció, capacitat d'expressió i del llenguatge, millora de l'autoestima , criteri, responsabilitat, socialització, actitud creativa, motricitat, disciplina i respecte.
La música, segons els filòsofs de l'educació, contribueix de manera important al desenvolupament de la personalitat dels nens, ja que provoca un enriquiment estètic i afavoreix el desenvolupament de l'optimisme i benestar personal. La música afecta clarament a l'ànima i és capaç de tornar-li l'equilibri perdut (segons quins casos, evidentment) gràcies a determinats sons i a la proporció matemàtica dels seus ritmes. Aquest és un exemple i un dels motius pels quals es canten cançons de bressol als nens perquè dormin.
La música té també un valor ètic-social en facilitar el domini d'un mateix, la sensibilitat i el bon gust que pel mimetisme es projecta a la societat. Per això, és important en els nens/es la pràctica de la música en grup, la qual adquireix un gran valor educador en incidir en la socialització, acostant a persones entre si, tant executant com escoltant. Afavoreix en el nen el respecte pels altres, flexibilitat i capacitat d'adaptació al grup pel bé del conjunt.
Pel que fa al benefici atorgat per la música en relació a l'autoestima del nen, és interessant assenyalar que la pràctica musical contribueix a l'autoestima física ja que valori les seves destreses.
Igualment, influeix en la seva autoestima afectiva permetent actuar més segur sobre si mateix, ser més alegre, independent, acceptar desafiaments, reconèixer el seu valor personal i ser més tolerant davant les seves limitacions i frustracions.
Pel que fa a l'autoestima social, el treball musical enforteix el sentit del treball cooperatiu, el respecte de si mateix i dels altres, la tolerància amb els errors d'altres, la solidaritat i estar més obert a la crítica. La seva autoestima acadèmica és reforçada notablement, ja que, en realitzar una activitat com la música, el nen se sent privilegiat amb les seves capacitats, aprofita més les seves potencialitats, és més perseverant, s'esforça i té expectatives positives per al seu futur.
Amb tot això, es pot arribar a la conclusió que la música en els nens/es té una gran importància en la formació integral i globalitzadora de la seva persona i igualment representa una ajuda en el millor rendiment de la resta de matèries o assignatures de l'escolar aportant maduresa per aprenentatges futurs.
Cristina SAMPIETRO ROMÁN Pianista, professora de piano i metge
Fonts: www.diariodelaltoaragon.es
El treball musical a edat primerenca ha estat objecte d'estudi des de les diferents disciplines que el comprometen, com la pedagogia, la psicologia i la música en si mateixa. L'ésser humà, en les seves diferents etapes de formació i creixement, pot potenciar moltes habilitats que enforteixen altres àrees de desenvolupament.
La musicoteràpia és per al nen un factor de formació i d'equilibri del sistema nerviós, ja que qualsevol moviment adaptat a un ritme és el resultat d'un complex conjunt d'activitats coordinades. A més, en estudis de molts investigadors com J. P. Despins, es reflecteix com el treball de la música proporciona un desenvolupament de tots dos hemisferis cerebrals, per la qual cosa s'aconsella la integració de la música en l'educació bàsica de l'infant. Aquest desenvolupament aconsegueix un augment de les capacitats cerebrals de la següent manera:
-Hemisferi esq.: regeix la percepció rítmica, control motor, mecanismes d'execució musical, el cant, aspectes tècnics musicals, lògica i raonament, captació del denotatiu, percepció lineal.
- Hemisferi Dret: regeix la percepció i execució musical, creativitat artística i fantasia, captació de l'entonació cantada, percepció visual i auditiva, percepció melòdica i del timbre, expressió musical, apreciació musical.
No hem d'oblidar que la música és un art, una ciència i una tècnica, pel que la seva pràctica i execució ens afavoreix un desenvolupament nerviós molt complet en comprendre aquestes tres facetes tan diferents i complexes. El desenvolupament de les possibilitats dels nostres circuits neuromusculars permet no només conrear el sistema nerviós, sinó també els plànols cognitiu, afectiu i psicomotor, especialment en iniciar de manera primerenca en els nens el contacte, vivència i aprenentatge de la música.
L'educació músico-instrumental desenvolupa el sentit del ritme, el que incideix en la formació física i motora de l'infant, proporcionant un millor sentit de l'equilibri, lateralitat i motricitat.
El desenvolupament de l'oïda no només serveix per a l'estudi de la música, sinó per a la resta de la seva formació intel.lectual. L'estudi de la música i la disciplina i continuïtat que pressuposa, així com l'esforç en la consecució d'una meta, l'ensinistrament motriu, desenvolupament del ritme, a més de l'educació auditiva, no són aspectes d'utilitat estrictament musical, sinó que produeixen un aspecte de transferència als altres aspectes intel.lectuals, sensorials i motrius. Per tant, es pot afirmar que, com més d'hora s'estableixi un contacte amb la música, més oportunitat s'ha de poder enfortir altres dimensions de l'ésser humà, ja que permet integrar els elements musicals al nostre món intern:
- Ritme: corporalitat.
- Ritme + melodia: món sensorial i afectiu.
- Ritme + melodia + harmonia: món sensorial, afectiu i cognitiu.
Som éssers de vibració. Per tant, la música composta de vibració sonora incideix directament sobre el nostre ser. La música és vida. L'ésser humà és la màxima expressió de la vida. Podem utilitzar la música com a fi o com a mitjà per harmonitzar totes les nostres dimensions.
Una bona orientació en el procés ensenyament-aprenentatge de la música en els nens contribueix a obtenir els següents beneficis: augment i millora de la capacitat d'escolta, capacitat de concentració, capacitat d'abstracció, capacitat d'expressió i del llenguatge, millora de l'autoestima , criteri, responsabilitat, socialització, actitud creativa, motricitat, disciplina i respecte.
La música, segons els filòsofs de l'educació, contribueix de manera important al desenvolupament de la personalitat dels nens, ja que provoca un enriquiment estètic i afavoreix el desenvolupament de l'optimisme i benestar personal. La música afecta clarament a l'ànima i és capaç de tornar-li l'equilibri perdut (segons quins casos, evidentment) gràcies a determinats sons i a la proporció matemàtica dels seus ritmes. Aquest és un exemple i un dels motius pels quals es canten cançons de bressol als nens perquè dormin.
La música té també un valor ètic-social en facilitar el domini d'un mateix, la sensibilitat i el bon gust que pel mimetisme es projecta a la societat. Per això, és important en els nens/es la pràctica de la música en grup, la qual adquireix un gran valor educador en incidir en la socialització, acostant a persones entre si, tant executant com escoltant. Afavoreix en el nen el respecte pels altres, flexibilitat i capacitat d'adaptació al grup pel bé del conjunt.
Pel que fa al benefici atorgat per la música en relació a l'autoestima del nen, és interessant assenyalar que la pràctica musical contribueix a l'autoestima física ja que valori les seves destreses.
Igualment, influeix en la seva autoestima afectiva permetent actuar més segur sobre si mateix, ser més alegre, independent, acceptar desafiaments, reconèixer el seu valor personal i ser més tolerant davant les seves limitacions i frustracions.
Pel que fa a l'autoestima social, el treball musical enforteix el sentit del treball cooperatiu, el respecte de si mateix i dels altres, la tolerància amb els errors d'altres, la solidaritat i estar més obert a la crítica. La seva autoestima acadèmica és reforçada notablement, ja que, en realitzar una activitat com la música, el nen se sent privilegiat amb les seves capacitats, aprofita més les seves potencialitats, és més perseverant, s'esforça i té expectatives positives per al seu futur.
Amb tot això, es pot arribar a la conclusió que la música en els nens/es té una gran importància en la formació integral i globalitzadora de la seva persona i igualment representa una ajuda en el millor rendiment de la resta de matèries o assignatures de l'escolar aportant maduresa per aprenentatges futurs.
Cristina SAMPIETRO ROMÁN Pianista, professora de piano i metge
Fonts: www.diariodelaltoaragon.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.